Sobre el gnosticisme: Què és el gnosticisme?)   El gnosticisme, nom que ve de la paraula grega gnosis (“coneixement”) fou un moviment religiós que havia començat possiblement abans de Crist i que s’estengué cap els primers segles de l’era cristiana.  Els gnòstics es veien a si mateixos com “aquells que coneixen”. Els seus ensenyaments herètics variaven de grup a grup i no és possible assenyalar-los en cada cas amb exactitud; però les creences gnòstiques comunes incloïen aquest punts ...

Sobre el gnosticisme: Què és el gnosticisme?)

 

El gnosticisme, nom que ve de la paraula grega gnosis (“coneixement”) fou un moviment religiós que havia començat possiblement abans de Crist i que s’estengué cap els primers segles de l’era cristiana.  Els gnòstics es veien a si mateixos com “aquells que coneixen”. Els seus ensenyaments herètics variaven de grup a grup i no és possible assenyalar-los en cada cas amb exactitud; però les creences gnòstiques comunes incloïen aquest punts :

 

Encara que Crist semblava un ésser humà, la seva humanitat no era més que una aparença.

 

Crist va semblar que moria, però no morí. La crucifixió fou en realitat una crucificció.

 

Crist no era veritablement Déu, la segona Persona de la Trinitat. Era només un ésser creat que era el més baix dels eons, un grup d’éssers semidivins situats entre Déu i l’home. Cada eó rebia el seu poder d’un eó més alt; Crist, l’eó més llunyà de Déu, va crear el món perquè Déu era massa pur per embrutar-se amb la matèria.

 

La matèria és dolenta, de manera que cadascú pot fer el que vulgui amb el seu cos, fins i tot destruir-lo, per tal d’alliberar l’ànima d’aquest empresonament.

 

El Déu de l’Antic Testament és dolent, com ho demostra el fet que fou ell qui creà l’univers material. No és el mateix que el Déu del Nou Testament, que és el Déu de l’Amor, com van ensenyar Jesús i els seus apòstols (1 Joan 4, 8 i 16).

 

La gent se salva per l’adquisició d’un coneixement secret (gnosis), que imparteixen exclusivament els iniciats.

 

El gnosticisme s’assemblava en alguns aspectes al moviment modern de la Nova Era (New Age). Com els seguidors de la Nova Era, els gnòstics usaven una terminologia i uns símbols cristians, però els situaven en un context que destruïa els ensenyaments essencials de Crist.

 

No és clar quan va començar el gnosticisme. Molts Pares de l’Església pensaven que havia estat fundat per Simó el Mag, el bruixot samarità que es convertí al cristianisme (Fets 8, 9-24). Actualment, alguns estudiosos pensen que es va iniciar uns segles abans del cristianisme i després l’envaí des de fora a través de gnòstics jueus i gentils que es feren cristians. D’altres estudiosos pensen que el gnosticisme fou des del començament una heretgia cristiana.

 

Sembla clar, de totes maneres, que els propis apòstols van haver de lluitar contra una mena de gnosticisme (Col 2, 8-18; 1 Joan 4, 1-3; Apoc 2, 6 i 15). Pau va dir “Evita les paraules buides i profanes, com també les objeccions de la falsa ciència [gnosis]. Alguns, per haver-la professada, s’han apartat de la fe” (1 Tim 6, 20-21).

 

Sobre una famosa biblioteca gnòstica:

 

Què son els escrits de Nag Hammadi? Revelen alguna cosa sobre Crist o la Bíblia que ja no coneguéssim?

 

Descoberts l’any 1945 prop del poble de Nag Hammadi a l’Egipte Superior, són uns manuscrits sobre papir del segle IV que formaven part d’una biblioteca gnòstica. Els escrits són una font d’informació valuosa sobre les creences i pràctiques dels gnòstics. Per mitjà d’ells podem entendre millor les argumentacions i la teologia que els gnòstics usaven en els seus atacs a l’Església catòlica.

 

Tot i que alguns dels escrits son fragmentaris, en queden prous d’intactes perquè es pugui treure una imatge relativament clara dels pseudoevangelis i epístoles. Inclosos en la col•lecció de Nag Hammadi hi ha obres espúries com l’Apòcrif de Joan, l’Evangeli de Felip, l’Apocalipsi de Pau, i l’Evangeli de Maria.

 

Els estudiosos estaven encantats d’haver trobat diverses obres l’existència de les quals era coneguda en els primers segles de l’Església i que se suposava que s’havien perdut. Potser la millor presentació d’aquests escrits en anglès és The Nag Hammadi Library (San Francisco: Harper & Row, 1988).

 

Molts teòlegs catòlics dels primers segles es dedicaren a refutar les argumentacions dels gnòstics i, en particular, Irineu de Lió (140-202), que va escriure una crítica demolidora del gnosticisme en la seva obra mestra de cinc volums, Descoberta i destrucció de la falsament anomenada ciència, més comunament coneguda com Contra les heretgies.

 

Traduït de la “Catholic Encyclopedia on CD-ROM, Quick Questions (1993)”

 

16 de Abril de 2006

www.almudi.org